Quitança abusiva

Com era d’esperar ( i témer) el FROB ha imposat duríssimes condicions de bescanvi per a les preferents i el deute subordinat de Bankia i les caixes nacionalitzades, inclosa Catalunya Banc.
—
Centenars de milers d’estalviadors arreu de l’Estat van descobrir un funest dia que havien esdevingut inversors a través de productes financers complexos i d’alt risc d’entitats en situació propera a la fallida. Els seus estalvis ja no ho eren. Eren inversions. Arriscades, molt arriscades. Tant arriscades, de fet, que la normativa legal vigent les desaconsellava per als seus perfils minoristes, sense formació específica en l’àmbit financer ni experiència en el món de l’especulació en els opacs mercats secundaris de valors.

Ara, aquests estalviadors atrapats en la seva condició d’inversors també saben que el FROB ha complert amb escreix les imposicions europees i que, a més a més d’inversors, se’ls ha fet responsables de les enormes pèrdues de les entitats en què, a banda dels seus diners, havien dipositat la seva confiança.

Els clients afectats per la compra de participacions preferents i deute subordinat pagaran una part important del rescat de Bankia i les caixes nacionalitzades. Als seus estalvis, transmutats en productes híbrids, s’aplicaran importants pèrdues de valor al temps que es tornaran a transformar, en aquesta ocasió en unes accions que, en el cas de Bankia, tindran un preu ruïnós i en el de Catalunya Banc i NovaGalicia Banco (NCG) ni tan sols se sap quin preu tindran ni com serà el mecanisme de venda.

El cas de Catalunya Banc

Els afectats per les preferents de Catalunya Banc perdran d’inici un 61% del valor dels seus títols. Aquest percentatge serà del 40% en el cas dels tenidors de deute subordinat sense data de venciment i d’un 15% pel deute subordinat amb data de venciment.

Una vegada aplicats aquests descomunals descomptes, es produirà el bescanvi per accions de l’entitat. Cal recordar, però, que Catalunya Banc no cotitza en Borsa i, per tant, qui vulgui vendre les accions i obtenir diners en efectiu haurà de fer-ho a través del Fons de Garantia de Dipòsits que, a hores d’ara, encara no ha aclarit com es farà la recompra d’accions ni, sobretot, quin serà el preu. El ministre De Guindos sí ha especificat, per si hi havia dubtes, que la compra es farà a “preu de mercat”. És a dir, amb tota probabilitat encara hi haurà més pèrdues.

Necessitat de veritable justícia

Consumat un dels capítols més negres i tristos de la devastadora crisi financera que patim, és moment d’exigir a la Justícia que actuï com a tal i protegeixi els interessos de tantes i tantes persones que han estat víctimes indefenses de la comercialització irregular de productes financers que comportaven risc de pèrdues. Centenars de milers de persones ho han perdut pràcticament tot comprant participacions preferents i deute subordinat –sovint, fins i tot, sense arribar a signar un veritable contracte- que ningú els va explicar com actuaven ni quines contrapartides tenien.

Tots els mecanismes de control establerts per la normativa bancària han fracassat estrepitosament en el seu deure d’actuar com a garantia i protecció dels clients de banca. Han fracassat a l’hora de posar límits a la voracitat i l’arbitrarietat de la banca.

És deure de la Justícia corregir aquesta situació i intervenir per anul·lar aquelles compres que es van fer sense que bancs i caixes oferissin informació clara, precisa i entenedora del producte que oferia. No és propi d’un Estat de Dret fer pagar a ciutadans sense cap responsabilitat els pecats d’ambició i supèrbia d’un sistema financer que presumia de solidesa abans de revelar-se dèbil, inestable i sobredimensionat.

Sortosament, el camí es va obrint gràcies a sentències com l’aconseguida pel Col·lectiu Ronda que anul·la la compra de deute subordinat per part d’una clienta de Caixa Laietana. Aquest camí ens apropa a la condició d’Estat de Dret. Les quitances i els bescanvis abusius només ens apropen a les costes llunyanes, però ja no tant, de Xipre.