Los derechos del usuario de banca

Decepció

El Tribunal Suprem ha emès el seu esperat pronunciament sobre les clàusules sòl de la hipoteca. A criteri de l’Alt Tribunal, aquestes clàusules seran nul·les si han estat incloses amb “manca de transparència”. La declaració de nul·litat, però, no comportarà la devolució de les quantitats satisfetes.

Segons l’Associació Hipotecària Espanyola, fins a 4 milions d’hipoteques a tot l’Estat espanyol inclouen en el seu redactat les anomenades clàusules sòl o el que és el mateix, tenen estipulat un percentatge mínim d’interessos que l’hipotecat haurà de pagar, encara que de la combinació de l’índex de referència i el diferencial fixat resulti un percentatge inferior. Una pràctica, la inclusió de clàusules sòl, destinada a preservar, i mai millor dit, els interessos de les entitats financeres front a conjuntures com l’actual, amb l’Euribor instal·lat en nivells mínims i perspectives de que la situació no evolucioni cap a un escenari diferent en el curt termini.

Aquestes clàusules que han impedit que milions de persones es beneficiïn de la trajectòria minvant de l’Euribor en temps recents i veiessin reduït l’import de les seves quotes mensuals són objecte de polèmica des que es van donar a conèixer les primeres sentències que declaraven nul·la la seva inclusió en considerar que es tracta d’una clàusula abusiva. No totes les sentències dictades sobre la qüestió han estat, però, unànimes a l’hora de condemnar les clàusules sòl. També hi hagut resolucions judicials contràries a la petició de nul·litat per part de les persones afectades, tot i que val a dir que el criteri més estès entre la judicatura ha estat, de forma evident, més procliu a dictar la nul·litat que no pas a avalar els arguments de les entitats financeres

Recurs de cassació
Aquesta disparitat de criteri ha portat a la sala Primera del Tribunal Suprem a reunir-se en sessió plenària per resoldre un recurs de cassació amb l’objectiu de crear una doctrina que estableixi quin ha de ser el criteri a seguir pels diferents tribunals a l’hora d’avaluar la problemàtica de les clàusules sòl i evitar que seguixen proliferant sentències de signe contradictori. De moment, però, i a l’espera de tenir ple accés a la dispositiva de l’Alt Tribunal, aquest objectiu només ha quedat cobert de forma parcial.

El Suprem ha resolt que les clàusules sòl només es consideraran nul·les en aquells casos en què la seva inclusió al redactat de la hipoteca hagi estat feta des de la “manca de transparència”. És a dir, no són abusives per se sinó únicament quan hi hagi un incompliment de l’obligació per part de l’entitat financera de la seva obligació d’oferir informació clara i suficient.

En un punt encara més polèmic i controvertit del seu raonament, el Suprem afirma, segons la nota de premsa difosa pel Tribunal, que el pronunciament “no comporta devolució de les quantitats ja satisfetes”. És a dir, que malgrat un tribunal reconegui que se’ns va incloure amb manca de transparència la clàusula sòl i que, per tant, és una clàusula abusiva, l’entitat no ens tornarà els diners que ens va cobrar de més i només aconseguirem, que no és poc, que se’ns retiri la clàusula sòl i deixar de pagar per aquest concepte.

Esperança frustrada
Segons el nostre criteri, el pronunciament del Tribunal Suprem no satisfà les lògiques i plenament legítimes esperances dels milions de persones que han descobert que la seva hipoteca incloïa una veritable trampa al servei de les entitats financeres sense rebre cap mena de contraprestació. I ho fa precisament ara, quan les clàusules abusives de les hipoteques espanyoles han rebut la condemna de la Justícia europea.

Les entitats ja estan obligades a actuar amb transparència i oferir informació acurada als seus clients. Afirmar que si no ho han fet es considerarà nul·la la clàusula sòl és poc menys que una obvietat. I defensar el caràcter no retroactiu de la mesura és un cop inesperat i cruel per a moltes persones que pateixen per poder satisfer els pagaments de la seva hipoteca i no engruixir la dramàtica xifra de desnonaments.

És obligat esperar que sigui públic el contingut íntegre de la decisió del Tribunal Suprem abans de pronunciar-nos amb la deguda rotunditat, però a la llum del contingut de la nota de premsa que el mateix tribunal ha difós, cal dir que el Suprem avui ha fallat al seu deure de protegir els interessos de la ciutadania davant l’abús de la seva posició de força per part de les entitats financeres. Ha fallat, un cop més.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS

A %d blogueros les gusta esto: