Durant moltes dècades les Caixes d’Estalvi catalanes han gaudit d’un grau de fidelitat per part dels seus clients tan alt que possiblement hagi estat un dels seus valors més preuats.
Però les esmentades entitats no només no han sabut cuidar aquest actiu, sinó que han abusat de la confiança dels seus clients, assessorant-los per a l’adquisició de participacions preferents i altres productes híbrids. I ho han fet en interès propi, atès que van veure en aquests productes una possibilitat de captar recursos propis i obtenir beneficis fiscals; i prescindint de les regles més elementals de comercialització bancària, mitjançant campanyes comercials agressives, adreçant-se a persones que no tenien el perfil adequat i ocultant informació tant essencial com la relativa als riscos del producte.
Així ha estat com miler d’estalviadors d’aquest país han signat ordres de compra per a l’adquisició de productes d’inversió, qualificats com a complexes per la Comissió Nacional del Mercat de Valors, sense saber-ho.
Després de més d’un any de prestar assessorament els afectats que s’han adreçat al Co.l.lectiu Ronda, no tenim cap dubte de que les entitats financeres han abusat de la confiança dels seus clients i de manera negligent els han col.locat productes inadequats per a ells. En molts casos es tracta de persones d’edat avançada i sense formació acadèmica, que tenien el fruit dels seus estalvis en dipòsits ordinaris i que, per consell de l’empleat de la seva oficina, han invertit els seus diners en participacions preferents ignorant que es tracta d’un producte complex i de risc elevat, que pot generar pèrdues en el capital invertit, la liquidesa de les quals és limitada (no sempre és fàcil desfer la inversió -com està passant-), la remuneració està condicionada a l’obtenció de beneficis distribuibles per part de l’emissor i, en cas d’insolvència, es troben per darrera de tots els creditors comuns i subordianats en l’ordre de recuperació de crèdits.
Així ha estat com les Caixes Catalanes han han traït la confiança del clients i han matat la gallina dels ous d’or.
Només una solució que passi per la restitució integra del capital invertit estaria a l’alçada de la fidelitat demostrada pels clients durant tants anys. Solució que els responsables de les entitats financeres que no han estat intervingudes i que, per tant, encara tenen la possibilitat de decidir sobre això, haurien d’adoptar si volen recuperar la confiança perduda i conservar una mica de prestigi davant de la societat.
Montse Serrano, advocada del Col·lectiu Ronda
mala práctica bancaria 