Cada vegada són mes nombrosos els Jutjats de Barcelona i les Sentències que estimen les demandes de nul.litat instades per la comercialització irregular de participacions preferents. En síntesi la major part dels Jutges que ja han tingut ocasió de pronunciar-se sobre el cas consideren que les entitats bancàries no van tenir en compte el perfil dels seus clients a l’hora de recomanar-los un producte inadequat per les seves necessitats i, a més, els van informar erròniament sobre les característiques i els riscos d’aquests productes.
En una de les darreres Sentències dictades, el Jutge de Primera Instància núm. 43 de Barcelona, declara, respecte les participacions preferents, que el seu propi nom es un exemple de despropòsit legal perquè és una denominació enganyosa per sí mateixa i inductora a confusió per dues raons:
1)La participació preferent no és una “participació” en sentit societari, atès que no atribueix al seu titular cap dels drets típics del soci de l’entitat emissora i, per contra, sí que incorpora obligacions en quant a les pèrdues o risc patrimonial de l’emissor.
2) No incorpora cap dret que pugui qualificar-se com a “preferent”, ans el contrari. La participació preferent no incorpora cap dret de crèdit contra l’emissor respecte el pagament del seu valor nominal. El naixement de tal dret requereix tres pressupòsits que son d’impossible confluència: a) Que tingui lloc la liquidació patrimonial de l’entitat de crèdit. b) Que hi hagi patrimoni suficient per pagar la totalitat dels crèdits contra aquesta. c) Que un cop realitzats aquests pagaments el patrimoni remanent de l’entitat de crèdit liquidada fos suficient per atendre el nominal representat per les participacions preferents.
Esperem que l’Audiència Provincial de Barcelona no trigui en confirmar aquests abusos i que, davant de l’evidència, les entitats no obliguin els afectats a haver de recórrer a un procediment judicial.
Descarrega’t la Sentència clicant aquí.
Montse Serrano.
mala práctica bancaria 