La immensa majoria de les persones afectades per l’adquisició de participacions preferents de Caixa Laietana van acceptar el bescanvi dels seus productes per accions de Bankia. Ara, aquest fet els exclou dels processos arbitrals. Han estat, doncs, víctimes d’un doble engany.
Els tenidors de participacions preferents de Bankia esperen, des de fa mesos, la concreció definitiva del pla avançat el passat mes de desembre pel Ministre d’Economia Luis de Guindos per articular un procés d’arbitratge que resolgui la seva situació. Un pla que, d’altra banda, encara ha de resoldre la incògnita de què succeirà amb aquells preferents que, abans de que es posi en marxa el sistema arbitral, es transformaran obligatòriament en accions, amb les corresponents pèrdues de valor derivades de la imposició de quitances.
Aquesta situació és, precisament, la que afecta actualment a més del 90% de les persones que van adquirir participacions preferents de Caixa Laietana, actualment integrada dins l’estructura de Bankia.
Bescanvi amb clarobscurs
En el seu moment, quan es va concretar la integració de l’entitat maresmenca a Bankia, els tenidors de deute subordinat i preferents de Caixa Laietana van ser instats – quasi forçadamente – a acceptar el bescanvi que s’oferia per accions de Bankia. La proposta es va traslladar a les persones subscriptores de deute subordinat i de les preferents de l’anomenada ‘Sèrie A’, la més important de les diferents emissions de preferents que va fer Caixa Laietana i la que ha deixat més damnificats.
El bescanvi era, se’ls va dir, la forma d’accedir a un producte amb major liquiditat i, per tant, de poder recuperar els estalvis atrapats. No es va informar amb la mateixa claredat, però, sobre el fet que l’intercanvi per accions es fes amb l’obligació d’acceptar un preu per acció que es situava molt per sobre del preu real de l’acció en aquells moments ni, per suposat, sobre les fosques perspectives que amenaçaven el valor de cotització de les accions de Bankia. Perspectives que es van agreujar encara més una vegada es va comprovar l’immens forat que amagaven els comptes de l’entitat madrilenya amb la consegüent pèrdua dràstica del seu valor. Lluny d’adquirir un producte amb major liquiditat, com se’ls va prometre, els clients afectats van veure com els seus estalvis es transformaven en unes accions amb un exagerat preu de sortida que ningú volia comprar i que, a més a més, perdien valor a cada dia que passava. Per segona vegada, els mataronins i maresmencs que havien confiat en Caixa Laietana veien traïda aquesta confiança. En total, més de 6000 clients i un total de 15.000 persones afectades, si prenem en consideració els integrants de les unitats familiars.
Fora de l’arbitratge
Quan fonts governamentals van anunciar la intenció de sotmetre el cas de les preferents de Bankia a un procés d’arbitratge, entre els límits imposats a l’abast d’aquesta iniciativa un afectava directament als clients de Caixa Laietana: l’arbitratge quedava vedat a les persones que havien bescanviat les seves preferents. Talment com si el Ministeri d’Economia pensés que el bescanvi de productes híbrids per accions desvaloritzades fos realment una solució suficient per a milers i milers de persones que diàriament veien disminuir el valor dels seus estalvis en les transaccions dels parquets borsaris.
Iniciativa política
Aquests dies, l’alcalde de Mataró, senyor Joan Mora, ha anunciat la seva intenció d’adreçar-se a diferents membres del Congrés i al propi ministre d’Economia per tal que es rectifiqui aquesta absurda situació i s’obri la possibilitat que també els antics clients de Caixa Laietana puguin accedir a l’arbitratge per exigir la devolució dels seus estalvis. Una lloable iniciativa que ha de posar sobre la taula l’enorme impacte que al conjunt del Maresme i, molt especialment, a la seva capital ha tingut l’agressiva política de comercialització de preferents que en el seu moment va practicar una entitat com Caixa Laietana, fortament arrelada al territori.
Amb totes les cauteles que des del Col·lectiu Ronda hem expressat en reiterades ocasions sobre els processos arbitrals, també nosaltres ens volem sumar al propòsit d’exigir que els clients de Caixa Laietana gaudeixin del mateix ventall de possibilitats que es posa a disposició dels antics clients de Caja Madrid. Tant els uns com els altres han patit les conseqüències de la confiança dipositada en les seves entitats i és lògic que qualsevol via de resolució del conflicte estigui a disposició de tots els afectats, sense distincions artificials i interessades.
mala práctica bancaria 