Des de la nostra cooperativa demanem que l’Administració de Justícia a Catalunya segueixi l’exemple del Tribunal Superior de Xustiza de Galicia, que ha anunciat l’elaboració d’un pla especial per fer front a l’allau de demandes que presentaran les persones afectades per les quitances i els bescanvis de preferents i deute subordinat.
Demanem l’adopció de les mesures necessàries per preservar el dret a accedir de forma àgil i ordenada al dret a la tutela judicial efectiva per a les desenes de milers de persones afectades a Catalunya per la comercialització irregular de productes híbrids de capital
—
En el decurs dels propers mesos, els jutjats de Catalunya poden viure una situació de veritable col·lapse a mida que vagin arribant els milers de demandes presentades per aquelles persones que a hores d’ara ja saben que els tribunals són la seva darrera esperança per recuperar els seus diners invertits en participacions preferents i deute subordinat. Situació que, si no s’adopten mesures extraordinàries, posarà en qüestió el dret de les persones afectades a accedir de forma eficaç a la tutela judicial efectiva i a obtenir sentències en un termini raonable.
Aquest allau de demandes judicials és la conseqüència inevitable de les quites absolutament abusives imposades pel FROB sobre el valor nominal de les participacions preferents i el deute subordinat de les entitats financeres nacionalitzades. Uns productes que, cal recordar-ho, acumulen dubtes més que raonables sobre la transparència dels processos seguits per bancs i caixes a l’hora d’oferir-los als seus clients.
El càstig encara no ha acabat
Efectivament, els estalviadors que van adquirir -en moltes ocasions, sense ser-ne conscients- participacions preferents i deute subordinat de Catalunya Banc, NovaGalicia Banco i Banco Gallego encara tenen un llarg i tortuós camí per davant abans de poder recuperar una part, per petita que sigui, dels seus estalvis. A les quitances inicialment imposades pel FROB -que en el cas de Catalunya Banc arriben fins al 70% del valor nominal- cal sumar la possibilitat cada vegada més sòlida que acabi havent una segona quitança abans que aquests productes es transformin en accions de l’entitat que compri el Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) a un preu encara per determinar però que, en cap cas, ‘excedirà el seu valor de mercat’.
Aquesta segona quitança, que reduirà encara més i fins a límits absolutament dramàtics els valor del estalvis dels clients de Catalunya Banc ‘invertits’ en aquests productes és fruit de la decisió del FGD de sol·licitar el concurs d’un expert independent encarregat de determinar quin serà aquest ‘valor de mercat’ de les noves accions. Un procediment en el qual gairebé ningú dubta que hi haurà una segona i addicional pèrdua de valor dels estalvis abans no es transformin en líquid de la mà del FGD
El cas de Bankia
Les persones afectades per Bankia tampoc no tenen perspectives gaire millor respecte als seus estalvis. La conversió forçosa en accions de l’entitat valorades a 0,01 € anirà acompanyada d’un mecanisme conegut com a ‘contra-split’ en llenguatge borsari. Les accions s’agruparan de tal forma que cada 100 accions de 0,01 € es bescanviaran per una única acció amb un preu d’1€. L’objectiu d’aquest ‘contras-plit’ és afavorir i possibilitar la negociació d’aquests títols o, dit d’altra forma, la seva inevitable pèrdua de valor a mida que es posin a la venda per part dels tenidors de preferents esdevinguts accionistes de forma obligada.
La demanda judicial
Si a hores d’ara el ritme de presentació de demandes ja és molt alt, tan aviat com es facin efectives les quitances ja concretades i les que molt probablement estan per arribar, s’incrementarà més que notablement la presentació de reclamacions judicials, abocant-nos a la situació de desbordament que auguràvem al principi d’aquest article. Tot plegat, agreujat per la manca de recursos materials i humans que actualment -i, malauradament, de forma endèmica- afecta l’Administració de Justícia atemptant contra el Dret de la ciutadania a rebre una resposta judicial eficaç i sotmesa a terminis de resolució raonables.
Les persones afectades per les preferents i el deute subordinat ja han sofert prou càstig. És necessari vetllar per tal que els tribunals puguin fer la feina i resoldre aquells casos en què les entitats financeres són les úniques responsables del mal sofert.
mala práctica bancaria 