Swap anul·lat

Adquisició d’un nou local

Després d’exhaurir els terminis del contracte de lloguer de les que havien estat les seves instal·lacions acadèmiques, els representants d’una escola concertada de Barcelona van iniciar la recerca d’un nou local que s’adaptés a les seves necessitats d’espai. La intenció era adquirir l’espai en propietat, operació d’alt cost que CatalunyaCaixa, l’entitat amb la qual havien treballat sempre, es va oferir a finançar mitjançant la contractació d’un préstec hipotecari. La hipoteca, però, no va arribar pas sola. Aconsellats pel personal de CatalunyaCaixa, els responsables de l’escola van subscriure un producte anomenat swap hipotecari amb un valor nominal de 8,600,000 Euros. Aquest producte era, segons els van explicar, una assegurança contra futures pujades de l’Euribor que poguessin encarir els pagaments mensuals de la hipoteca, de tal forma que el préstec, contractat amb un tipus variable d’interès, passés a tenir un tipus fix.

La sentència afirma, però, que les explicacions de CatalunyaCaixa no van incloure dades tan rellevants com el cost de cancel·lació del producte i, sobre tot, la possibilitat de que el swap comportés l’obligació de fer front al pagament de grans quantitats si l’Euribor en comptes de pujar comencés a baixar, tal i com va succeir just després de subscriure la suposada assegurança l’any 2008. El resultat: l’escola ha hagut de pagar a CatalunyaCaixa 1.200.000 euros a banda dels pagaments ordinaris de la hipoteca. Una quantitat que l’entitat haurà de retornar a l’escola després que el jutge considerés que el contracte és nul donada la manca d’informació i transparència exhibida per Catalunyacaixaa l’hora d’enunciar els riscos de contractar un swap.

¿Una assegurança?

Entre els anys 2006 i 2008, diferents entitats financeres de l’Estat espanyol van oferir a molts dels seus clients la possibilitat de contractar productes financers complexos i d’alt risc anomenats permutes financeres del tipus d’interès. Segons l’entitat i les característiques concretes del producte, aquestes permutes van rebre el nom de swap, IRS o collar, entre d’altres denominacions.
En molts casos, bancs i caixes van presentar els swaps hipotecaris similars al que afectava l’escola que avui ens ocupa com una mena d’assegurança contra pujades de l’Euribor que oferia cobertura en cas de fluctuacions a l’alça dels tipus d’interès. Malauradament, pocs clients van ser conscients que en cas de que l’EURIBOR deixés de pujar com ho va fer entre 2006 i 2008 i comencés a disminuir, la suposada assegurança els podria ocasionar notables pèrdues. És així com els swaps han acabat per protegir en exclusiva els interessos de les pròpies entitats i no pas els dels seus clients, que es veuen obligats a compensar els ingressos que deixen de percebre els bancs i les caixes que van comercialitzar aquest producte com a conseqüència de la minoració de l’Euribor.

Prudència i transparència

En la seva resolució, el Jutjat de Primera Instància nº 25 de Barcelona considera que l’entitat va incomplir la seva ‘obligació legal de gestionar de forma prudent els interessos dels seus clients i d’informar-los sobre els riscos que assumeixen’ amb les seves operacions. Un error ‘inexcusable’ especialment greu tractant-se, com és el cas, d’un client minorista sense els necessaris coneixements financers per entendre i ponderar adequadament les característiques d’un producte ‘altament sofisticat’ qualificat per la pròpia Comissió Nacional del Mercat de Valors com a ‘d’alt risc’ i “difícil d’entendre per un usuari habitual”.

Clients minoristes

Malgrat ser un producte obertament desaconsellat per la CNMV i les autoritats europees per ser adreçat a clients minoristes, el cert és que ha estat aquest perfil de client, sense vinculació professional ni experiència prèvia en el món de les finances, el principal damnificat per la comercialització de swaps, la majoria d’ells vinculats a préstecs hipotecaris. A hores d’ara, amb l’Euribor situat en mínims històrics, aquests productes estan causant grans pèrdues als seus subscriptors, molts d’ells incapaços de seguir fer front al pagament combinat de les liquidacions negatives causades pel swap i els terminis de la seva hipoteca.